Carinyo, avui he dormit amb una
altra. No t’ho volia dir per carta, però m’ha sortit així.
No ho vaig planificar, i espero
que em puguis perdonar. Però els seus ulls castanys m’han enamorat, i hi he
caigut de quatre potes.
Me la vaig topar ahir, de
matinada. Jo estava mig cec, ja saps, de nit no m’hi veig gaire, i ella estava
allà, cridant-me, desesperadament. Soc un home, però tot i això vaig defallir,
no me’n vaig poder estar. Tu no hi eres, i vaig aprofitar.
Era tant dolça i tendre, tant
joveneta i bonica que, la vaig agafar fort amb les meves mans, la vaig abraçar
i vaig deixar que reposés sobre el meu ample pit. Ella va mirar-me, em va fer
una ganyota i va afluixar el cap sobre meu, mirant-me.
Ha estat una estona, mig fosca i
mig clara, entre moviments bruscos i estones de calma absoluta. Jo, procurant
no moure’m gaire, ella, respirant tranquil·la i a vegades tossint amb força i
descontrol.
Si, evidentment ha estat una nit,
només. Però quina nit. I llavors, tu apareixes de cop per la porta i ens
sorprens, agafats. Jo et miro i també vens acompanyada.
El teu homenet és més llarg i
gran. Però també sembla tocat per la matinada. Somica, el deixes al llit, al
meu costat i sento com es mou, es regira. No pot dormir tampoc.
Els nostres nens han dormit amb
nosaltres, els dos a l’hora, per primera vegada des que són aquí. Hem estat
unes hores bones respirant tots a joc, barrejant somnis i malsons sota el
sostre estrellat de l’habitació.
Potser és cansat, potser ara tinc
son, però val la pena.
És tant bonic ser pares, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada