Viatge en tren

Qui no ha volgut fer un viatge en tren, per passar l’estona? Qui no ha volgut agafar el ferrocarril per ensenyar-li als fills lo divertit que és i passar una estona divertida?

Nosaltres, l’Ester i jo ho vam fer ahir. Vam pensar, que fem aquesta tarda de festa, per variar una mica (passejar per Manresa, arriba un dia que s’esgota, com tot!) i no agafar el cotxe per anar al bosc (que al Jan li agrada però a la Ivet encara no la convenç prou). I se’ns va ocórrer agafar el ferrocarril. El tenim just a soca casa, el veiem cada dia arribar i marxar desenes de vegades, per què no pujar-hi?

Tal dit i tal fet, vam preparar la bossa de passeig i el cotxet, però en comptes d’anar al garatge o baixar cap al passeig, ens vam desviar a l’estació. Mira! El balcó de casa des de baix, Jan!! Quina gràcia...

Primer, digueu-nos ignorants, vam passar una bona estona mirant els cartells i els mapes per veure on podíem anar, amb el temps limitat d’una tarda que s’acaba a les set per començar les rutines. Un cop, entès el plànol de la xarxa ferroviària, ens adonem que de Manresa cap enrere passem ràpidament a dues zones molt a la vora, i els bitllets surten força cars; sort que els menors de quatre anys no paguen! Bé, tot sigui per la causa, un dia és un dia, 12 euros per anar i tornar a Sant Vicens. Vam fer quatre números i vam pensar que era un pel car, tenint en compte que amb cotxe no gastes 12 euros en gasolina per anar a Sant Vicens, ni que vagis amb un 4 llaunes, però entre quatre (comptant els nens) no puja tant, un euro i mig el viatge, no és tant car...

Clar que, tampoc havíem calculat en el preu el temps del viatge, i és que en tren és molt ràpid anar a Sant Vicens des de Manresa. I 12 euros saben a poc quan trigues un quart d’hora d’emoció, i veus a la cara del Jan que ja ha de baixar! Nooooo!, encara nooo!!

Bé, seguim fins a Monistrol? Total, està dins la zona 2, és el mateix preu: Error!! Ens havíem mirat malament el mapa. Ho descobriríem més tard, quan voldríem sortir a Manresa i al passar el bitllet no se’ns obrís la porta.

A Monistrol teníem aproximadament 50 minuts de passeig, una ventolera que se m’emportava el cotxet, la nena plorant, el nen inquiet, però és bonic. Vam veure el pon, el vam passar, vam arribar a una mena de corriol interior amb una pudor de claveguera difícil d’entomar amb el bonic paisatge; bé, estan fent obres, és perdonable. I res, comencem a tornar, amb nens, tot és fa més llarg, i 50 minuts són efímers...

Però tant se val, perquè el tema del dia era el tren, i per això estàvem. La família contenta de tornar a ser a l’estació, bitllet en ma i emoció continguda: arriba el tren amb destinació Manresa, cap a casa.

El que puc dir del viatge i l’experiència del nostre fill, és que va valer la pena. El que podem dir del tema transport públic?

No entenc que dos conceptes que haurien d’anar del bracet, siguin tant contraposats. Tenint en compte que el cotxe val una pasta, és un luxe per una família encara que ens hagin venut la moto que és necessari i imprescindible tenir-ne un, i que el combustible cada dia està més car, la alternativa hauria de ser, més barata, no?

Quan vam arribar a Manresa, com he dit, les portes no es van obrir amb el bitllet. Resulta que ens havíem mirat el mapa malament, un mapa on hi ha totes les línies de ferrocarrils, RENFE inclosos, i havíem pres per bones les zones de la RENFE per les del Ferrocarril de Catalunya. Per tant, el que és dos zones per la RENFE és tres zones per Ferrocarrils, amb uns quilòmetres de diferència. Això fa que, el viatge en realitat ens costés 16 euros. La tarja de 3 zones val 18 amb 50 euros, per tant, per sis viatges de diferència val la pena, és clar, però, amb cotxe no et gastes ni de bon tros tants diners per anar a Monistrol. Potser fas cinc euros, estirant un xic el dipòsit. Trigues més, i has d’aparcar, sí, però nosaltres només vam anar a Monistrol!! Anar a Barcelona, que és el viatge que fa més gent des de Manresa, sens dubte, són 7,50. Per persona! Quatre persones 30 euros! Un dia, anar i tornar!!

En un país on t’estan dient constantment que agafis el transport públic, i et clavin aquestes tarifes per fer el viatge més bàsic, i només de 60 quilòmetres, no fotem que no parlo del cul del món, doncs és descoratjador.

Per tant, si tens cotxe perfecte, però si estàs obligat a agafar el tren cada dia, dos cops i depèn d’on vas, Déu ni do el sobre cost mensual que has de fer, només per anar d’un lloc a un altre...

Se suposa que anar i tornar és el bàsic per fer coses, i si ja t’arruïnes per això, les coses que faràs seran bastant condicionades, no?

No ho se, potser soc un ignorant, i segur que el preu que es paga per transportar-se, és just, no ho se, repeteixo. Però penso que un país avançat hauria de destinar més recursos a ajudar a fer aquestes coses importants més econòmiques per a la gent, potser en detriment d’altres inversions que, essent militars no justifiquen la despesa, per exemple.

No trobeu?