Bé, els escocesos ja han
votat!
Ara ja sabem el resultat. NO hi
ha volta enrera, no seran un país independent.
Ara sortiran els analistes, els
periodistes, els polítics i els opinadors, en els que jo m'hi incloc, i
trauran, traurem, conclusions interessades, farem debats encesos, minimitzarem
els efectes o els maximitzarem. Però hi ha una sola cosa que no podrem canviar,
i que és el que en el fons, ha passat per sobre de tot: el poble s'ha pogut
expressar lliurement, sense pressions en un sentit o en un altre. I ho han fet
perquè són un poble democràtic i madur.
Aquí, a Catalunya i a Espanya,
com s'han portat les coses, com s'han fet (per totes les parts) i com és
continuen fent fins avui mateix, si algun dia es pot voltar, no serà la
noticia. No serà el fet democràtic el resultat, sinó serà el resultat: si surt
el no, els independentistes quedaran grueument tocats i els partidaris del no
matxacaran la opció com si fos el dimoni (com han fet fins ara), i si sortís el
si, bé, no vull pensar el que podria passar, però segur que seria una petita
gran catàstrofe.
Però la notícia no seria, que hem
pogut votar de manera pacífica, ordenada i democràtica.
Aquesta és la tristesa que em
desperta tot aquest procés. Que aquí, no podrem expressar-nos de manera
senzilla i desintoxicada, perquè ens han intoxicat la demanda popular des del
primer dia.
És una llàstima, és una vertadera
llàstima. I és una de les coses que em fan pensar que no m'agrada aquest país
on visc i d'on no em volen deixar marxar ni a bones, ni a dolentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada