tc, un tribunal del poble?

Evidentment, havia de dir alguna cosa al respecte del xou/teatre que estan muntant els nostres dirigents polítics al voltant de la consulta/referèndum i la prohibició/imposició que el govern central ha interposat de manera immediata i unànime.

Avui no em posaré a valorar la legitimitat que te el president de Catalunya en funció d'un mandat electoral clar, a rel de les eleccions catalanes darreres, diguin el que vulguin els detractors i crítics externs i interns. Hi ha una majoria catalana (parli o no l'idioma) que vota el 2012 perquè el dia 9N sigui possible, i lo lògic (agradi més o menys a l'oposició) és complir la voluntat del poble. Ara bé, que el poble s'equivoca?

És curiós que una majoria 60% dels vots dels espanyols que voten al PP és legítima i sobirana i no s'equivoca, i una majoria del 80% llarg del poble català sigui tant poc significativa. Ja se sap, quan hi ha manifestacions, sempre hi ha versions, però amb les paperetes a la ma, no hi ha error possible. Les majories són les majories. Deixant això de banda, que ja he dit que no és el que entraré a criticar...

Avui, encara no 12 hores després que el tribunal constitucional (que ho hauria d'escriure amb majúscules perquè se suposa que és un organisme important) tombi una resolució democràtica i "popular" legítima, una altra vegada, en un temps rècord, em pregunto a qui defensa la jurisprudència espanyola. 

És una pregunta que sembla capciosa, perquè sabeu que soc catalanista i nacionalista (no dels dolents, perquè es veu que ser nacionalista català és terrorífic i terrorista i ser-ho a les espanyes és patriotisme) i la faig per poder criticar el tc (ho torno a escriure en minúscules perquè és el que em desperta aquest braç del govern), però la realitat és que la faig amb el major grau de objectivitat del que soc capaç per entendre aquest problema. 

El tribunal constitucional s'ha reunit de manera extraordinària, amb una celeritat increïble en una institució pública amb diversos membres; podríem dir que és una velocitat mai vista. Podríem dir que, tractant-se d'un problema tant greu, com que el govern català plantegi fer una consulta al poble per saber en quin tant per cent és real aquest sentiment de crear un estat separat i propi, en el mateix grau de gravetat que afecti a milers de milions de persones, el tc hauria de fer el mateix, no? El constitucional, i el suprem, i el tribunal català i el de poble. Quantes vegades es reuneix amb urgència un tribunal per casos que afecten a molta gent a l'hora? En el cas dels desnonaments? En el cas dels diners que s'han donat de manera arbitrària a la banca que sortien del poble? En els casos de corrupció política que afecten, entre d'altres a governs de tots colors i també dels que manen amb aquesta majoria que sí és significativa? En els casos de lleis imposades per la força de la majoria però que mig poble (ara parlo de l'espanyol) i part de l'altre s'han aixecat en contra (avortament, educació, seguretat...) En casos que envolten a la Monarquia? (per decidir qui serà l’hereu sí, per decidir si el Rei ha de ser responsable dels seus actes “delictius”, no.)

Es veu que la constitució és un text sagrat per determinades qüestions, i per a d'altres, és paper mullat o no consta. No consta. No interessa. Ara sí, ara no.

Jo, sincerament, si fos espanyol i me'n sentís, i cregués en aquest estat que tant estimen, em preocuparia molt el que està passant. Perquè és només qüestió de temps, (quan el problema català deixi de ser-ho, quan els Bascos ja estiguin civilitzats, quan els Valencians ja no oposin cap resistència i quan els Balears no hi pintin res...) que la constitució serveixi per anar traient drets a la gent i atorgant-los a les institucions, i és qüestió de temps que, tot el que han corregut ara per evitar que Catalunya convoqui una consulta democràtica, ho corri o no ho corri per una qüestió major per el poble al que pretén representar.

És trist tot plegat, i a mi, no em faran canviar d'opinió. És més, cada dia ho tinc més clar.