dimecres, 3 de setembre del 2014

Una aventura al carril VAO

Aquest estiu hem sortit poc. La meva família és jove, molt recent encara la més petita, i això limita les sortides. Els diners i el volum capaç del cotxe també hi influeix; en resum, ens hem quedat a casa.
Piscina sempre que ha fet sol -difícil també-, passejar per Manresa amunt i avall i d'esquerra a dreta...
Però també, hem anat dos cops a la gran poma. La gran i oblidada Barcelona.
Faig un incís per reconèixer públicament que, malgrat haver-hi nascut i viscut gran part de la meva vida, una quarta part de trenta anys, em fa moolta mandra baixar-hi. Tornar a la meva ciutat natal és anar a submergir-me en un mar de barreja de turistes i nadius, carregats de pressa i anonimat, soroll i edificis claustrofòbicament alts. És un petit martiri que, de tant en tant, va molt bé per refermar els ciments de la meva nova existència a comarques, tranquil·la, silenciosa i popular. Dit això...
El primer viatge a Barcelona el vam fer a mitjans d'agost, els quatre en el nostre vehicle i per la C-58. A l'agost val la pena, vas bé, a quasi qualsevol hora! Però normalment, quan arribem a l'alçada de Cerdanyola, seguim per la via normal, agafem les rondes i ja entrem per Guipúscoa . Però aquell tranquil dia d'agost, se'm va ocórrer agafar el carril VAO. No ho havíem fet mai, ni l'Ester ni jo, i ens va fer gràcia. A més, com que començàvem la visita a la capital pel centre, per que els nens veiessin el rovell de l'ou, millor encara! 
Que xulo! Vas per la carretera principal i de cop, et desvies cap a una via única, una carretera que sembla que hagin fet expressament per tu. Vas sol. És emocionant. T'aixeques per sobre l'autopista i vas avançant per un asfalt recent, net i solitari, mentre la resta avança feixuc, carregat i incòmode. Bé, concretament aquell dia no, perquè l'autopista també anava buida, però tant se val. Per on sortim? Per Meridiana o per la següent? Doncs per Meridiana, a veure on cau la sortida. Faig un parèntesi abans d'acabar el relat, per dir que aquell va ser l'únic cop que hem agafat el carril VAO. El segon dia que vam anar a Barcelona vam intentar fer el mateix però sortir pel nus de la trinitat: gran sorpresa la nostra, estaven re-esfaltant el carril i estava tallat al trànsit. Des que l'han fet, la majoria de vegades que he anat a Barcelona, en altres èpoques de l'any i altres hores, l'he trobat, majoritàriament tancat a la circulació.
Bé, no se si us imagineu la resta de la peripècia, i la conclusió que en vam treure, amb la boca oberta. Evidentment, quan vam sortir al vell mig de la Meridiana, just abans dels semàfors al carril esquerre, amb cap possibilitat de gir per agafar una altra via, si no és creuant tota la via, carregada de vehicles que ja estan aturats, davant els passos de vianants. No em pensava pas que, aquesta obra colossal que en diuen carril d'us preferent per a vehicles amb alta ocupació fos una trampa absurda que et treu de la carretera on va plena per deixar-te a les portes de la ciutat, mal col·locat i on encara, va més carregat el trànsit. Llavors, si ens posem a criticar, t'adones que el tram que s'ha construït, és descomunal pel que en realitat t'estalvia en temps, gasolina i comoditat. Ja comença en un punt que, si realment va carregada la carretera, la cua ja no te l'has estalviat, i quan retornes a la via normal, te la tornes a menjar amb patates i llums vermells. La pregunta més evident que em ve al cap és: Per què es va fer aquesta obra faraònica que pràcticament no serveix per a res? Quants milions s'han invertit en una carretera amb tram elevat, columnes de formigó, un sol carril per banda però amb espais habilitats pel control policial dels ocupants que circulen en cada cotxe? 
Suposo que és un exemple de com funciona aquest país. Per a les coses importants, socials i humanitàries no hi ha diners; retallades a l'educació, sanitat, cultura. però per fer el nyap més gran que he vist en els darrers anys (comparable perfectament amb l'aeroport de Castelló que tant es critica des d'aquí, encara que costi molts més milions) hi ha diners i gens ni mica de vergonya. Com es pot seguir sostenint que aquest carril és útil per esponjar la circulació d'entrada a Barcelona, si es pot dir que no serveix per a res i no l'usa ningú?
Bé, aquí ho deixo. Visca Catalunya, però a vegades no se on visc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada