La veritat fa mal

Jo no soc perfecte. Només faltaria. tinc molts defectes humans. I he rebut moltes patacades a la vida a causa dels meus defectes. Se que soc humà precisament perquè, al llarg de la vida, he patit, m'han fet mal, he fet mal i he fet patir. Però també he après a rectificar; he canviat molt, des que gatejava fins avui, i ara mateix, soc una persona diferent de la que era fa dos dies. Cada dia s'aprenen coses, cada dia és una possibilitat d'aprenentatge que tens a l'abast. Pots agafar-te la vida així, o pots no moure't ni un mil·límetre del que penses que ets, representes o fas. Tu esculls.

Jo vaig escollir no quedar-me quiet.

Jo vaig escollir no acollonir-me pels meus errors, sinó aprendre d'ells per millorar. I si ho he sabut fer, fantàstic. I si no, doncs, m'hi hauré d'esforçar més.

La veritat fa mal. Quant sents veritats de boca dels altres et fereixen com punyals. Quant te les dius a tu mateix, encara poden ser més letals, si t'escoltes.

Jo, aquí, en el meu bloc, parlo per tu. Escric per tu. Si no t'agrada el que et dic, ho lamento. Procuro ser sincer i dir veritats vestides de l'experiència de la meva vida. Si no et semblen bé, enfada't amb mi, no amb la meva veritat. I no pensis mai que parlo per algú altre, trairia la meva naturalesa autònoma. 

La veritat també pot fer obrir ulls, despertar consciències, picar la curiositat. Sense veritats no contrastades de tant en tant, els subterfugis, els enganys i les mentides camuflades no sortirien a la llum. Vaja, que algú ha de ser el primer en dir ben alt, alguna cosa que a priori, sembla mentida.

Jo vaig començar aquest bloc, per dir veritats. Veritats des del meu punt de vista, des del meu criteri. El meu, no el de cap altre. També vaig voler explicar coses. 

A vegades explico coses.

A vegades, critico coses.

A vegades, invento coses.

Però estic segur, que tu, lector intel·ligent, saps distingir perfectament el que és explicat, criticat i inventat. Jo escric, tu llegeixes. És el joc, vols jugar-hi?