Soc un esclau de la meva
feina.
Jo ho puc dir amb total
llibertat. I doncs, que és l'esclavatge sinó la condició humana més degradada
que hi pot haver, obligant a fer feina a canvi de res, sense la llibertat de
deixar-la de fer quan un vol, i amb el temps just per tornar a casa, menjar, col·laborar
en la mesura que es pot en el manteniment de la llar i dormir per tornar-s'hi a
posar.
Això, és esclavatge, es miri per
on es miri.
I els esclaus, es revolten tard o
d'hora.
I jo estic a mig punt de
revoltar-me contra moltes coses, començant per els que ens governen, en
general!
Aquesta vida, és un petit infern
i una petita gran presa de pel. Jo no treballo per amor a l'art, estic
condemnat mentre faci la feina que faig (soc autònom) a treballar com més hores
millor només per cobrir les despeses, que en el meu cas, com que tot el que ve
de fora puja sense parar, són cada cop més grans.
Els deutes s'acumulen tant durant
el flux baix de producció que durant la bona època (que ja no és ni de bon tros
tant bona com era abans) només treballo per tapar forats i arraconar el que
pugui per quan torni a baixar. No tinc cap sou! És més, el sou de la meva dona
serveix per pal·liar de tant en tant puntes nefastes de despeses que origina el
meu negoci.
Seguir perquè?
és una pregunta que cada dia més,
te una resposta clara com la llum de la lluna plena en una nit clara.
O canvia tot el sistema que fa
que els autònoms patim com estem patint, o canvio jo.
I sembla que el sistema no vol
canviar, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada