Els Visitants

Arriben de l'espai en unes imponents naus circulars que tapen la vista i la llum del sol talment núvols negres venint de l’horitzó. Aparentment, i situant-se sobre totes les ciutats importants de tots els continents, sembla que vulguin carregar-se tothom d'entrada, una gran destrucció es veu avenir. Però no. Els invasors tenen plans, i aquests plans passen per fer-se amics nostres.

Necessiten aliment. Són depredadors. Les seves intencions són fosques però ben camuflades. Ofereixen la pau, i per demostrar-ho, ens cedeixen gratuïtament allò que més anhelem els humans, la curació de totes les nostres malalties. La seva tecnologia és fantàstica. Ens donen salut, ens donen una energia que no s'esgota i que és neta amb el planeta, ens permeten pujar a les seves naus per veure la terra des de l'espai amb un cost zero per a la nostra economia i el nostre ecosistema; la seguretat de sortir, mirar i tornar sense perill. No estem sols i a sobre, són els nostres salvadors! Fantàstic. I quin és el preu?

Totes les coses estan equilibrades en aquest món. La generositat complerta, el cent per cent no existeix, i ni tant sols en un noranta. L'univers equilibra les coses, totes, precisament perquè és la única manera de subsistir. Res no pot predominar massa per sobre de lo altre, perquè es trenca la màgia natural. I els visitants no en són l'excepció. Només uns quants es pregunten, perquè han fet el llarg viatge amb tota aquesta flota de naus meravelloses: només per salvar-nos de la destrucció? El per què de tot plegat és una cosa que ens ha de fer pensar sempre sobre les intencions de les persones, i més dels alienígenes que venen de lluny. Si venen, és perquè d'entrada alguna cosa passa allà on eren. Si venen, deu ser també perquè els agrada allà on van, o si més no, tenen alguna intenció oculta que no diuen.

Tenen gana. Els invasors ens estan preparant, sanejant, no volen menjar en mal estat. Volen un bon lloc on viure i alimentar-se, sanament. I som el súper mercat perfecte. Podrà la humanitat amb tota la seva feblesa egoista sobreviure? Perquè, som tant creguts que essent el centre de la creació -fins i tot quan tenim visites que demostren que potser no-, segueixen pensant que se salvaran per obra i gràcia d'un ser suprem. Els extra terrestres no són dolents, són una altra creació del gran personatge que ens posa a prova!  

Llàstima que aquest serial no s'acaba com hauria d'acabar, perquè veuríem clarament retratat el que en realitat, resulta passar en una invasió d'aquestes característiques. Normalment, els envaïts no hi tenen res a fer. Perquè crèduls al principi obren les portes de casa seva perquè els nou vinguts passin i vegin fins l'últim racó del pis, i dues vegades crèduls, deixen que els portin remeis i solucions que segur seran la pera! Tot el que podien desitjar, els ho porten de fora, sense l'esforç. I totes les invasions, que no colonitzacions, han acabat igual a  la història real de la humanitat: els pobles envaïts han desaparegut o quasi del tot, relegats a una reserva on se'ls mira com si fossin en un museu. Quan una civilització molt avançada ha topat amb una civilització que està a les beceroles de la competència tecnològica, aquesta última cau segur, no te opció.

La invasió, normalment, se'n surt.

A no ser, que la resistència trobi el punt dèbil de l'enemic. I sovint, el punt feble de tota mascarada és desemmascarar-la. Posar llum allà on no n'hi ha. Fent públic allò que s'esdevé privat. Només es pot vèncer la ignorància amb informació, el silenci amb soroll i les mentides amb veritats. 

Feu-me cas, si us han enganyat, la millor manera de lluitar és reconèixer-ho i actuar! No cal rebolcar-se en la merda, només aixeca més flaire. Actua! La por és la millor aliada dels invasors.