Estimadíssims Peter i Jeorge,

Srs. Peter Jackson, Jeorge Lucas, i un llarg etcètera de noms il·lustres del cinema mundial. Mundialment famosos, sobretot, per adaptar grans obres literàries a la pantalla gran, amb grans expectatives i grans decepcions per part de fans del gènere, fans de la literatura fantàstica i fans de les històries ben explicades, en general.

Us dirigeixo aquestes línies perquè, ja estic fart de decebre’m quan vaig al cinema, i visiono les vostres creacions. I no és pas perquè estiguin mal executades tècnicament o tinguin una mala fotografia, o la banda sonora no estigui lluïda, o els actors no ho facin el millor possible sota les vostres batutes. No, bàsicament em queixo de la famosa “adaptació” lliure que feu de les grans obres, seguint un criteri que, sovint i casualment, segueix més uns instints efectistes que no pas argumentals, i els resultats són històries carregades d’èpica innecessària i sobrants fantasmades continues.

Soc un fan de la novel·la fantàstica. Trobo que narrar la veritat és fantàstic, és difícil i és necessari, però narrar lo imaginari i enganxar al públic, a milions de lectors, és encara més difícil. I el que feu vosaltres, salvant totes les distàncies, és traslladar aquesta fabulosa feina de l’escriptor al setè art, per enganxar encara a més gent, des dels que no han gaudit de la fama temporal del llibre fins als que mai han tingut la paciència de llegir-lo. Fins aquí, cap problema.

Però, adaptar una obra literària que està rodona, acabada, ben redactada i ben descrita, i començar-la a carregar amb personatges inventats per introduir històries d’amor inexistents, o inventar escenes interminables per lligar trilogies on no s’han de lligar, o sobrecarregar d’escenes llargues i tedioses amb efectes especials totalment sobres i absolutament increïbles, o allargar exageradament moments intranscendents per donar pausa a una batalla extremadament llarga o escurçar punts clau de les novel·les fins a fer-los desaparèixer en favor de metres de cinta que no aporten més que confusió al relat, no és ni bo, ni necessari ni pertinent.

Penso que vostès, fan una gran tasca, que és aportar les grans faules dels nostres temps al món de l’art visual, i popularitzar unes històries que d’altra banda quedarien per l’oblit i els frikis del mundillo. Però s’obliden que els mateixos frikis estan enamorats d’aquestes històries i els nous clients als que volen captivar, també esperen trobar la coherència narrativa que hi hauria d’haver en tota novel·la gràfica.

Les pel·lícules d’acció que només basen el seu èxit en els efectes especials i les increïbles peripècies dels seus protagonistes, acaben caient en l’oblit del calaix de les produccions pretensioses.

Senyors, que existeixi una tècnica nova o concreta per explotar, no vol dir que s’hagi d’usar per força, fins i tot a costa de la mateixa història que intenteu explicar.

Jo, que sempre he sigut fan del llibre anomenat medieval fantàstic, sempre espero que algú s’encarregui de portar al cinema col·leccions que podrien fer les delícies de la taquilla: cròniques de dracs que encandilarien el món sencer o secrets de les millors partides de rol que s’han viscut mai sota les masmorres amb les millors tècniques cinematogràfiques que existeixen. Però veient el que he vist en pel·lícules seves, em fa por que, arribi al cinema algun dia la Dragonlance, per exemple, i em trobi amb una sèrie de sis pel·lícules interminables per trilogia, i acabi penedint-me d’haver-ho desitjat.

Jo era un fan del conte del Hobbit. Fins avui. Em declaro un decepcionat seguidor de les tres pel·lícules, a causa sobretot, d’aquests moments de personalisme que es carreguen la història, desvirtuen la narrativa i en definitiva, converteixen el que era un bonic conte per a nens en una interminable història per a no dormir, plena de cares fastigoses, sang i fetge a tones i personatges sobrers que no venen a cuento. Peter, estic decebut. I no m’estranya que els hereus d’en Tolkien no vulguin més adaptacions.

Lucas, ja se que t’ho han dit molt, però a cada pel·lícula nova que fas d’Star Wars, aportes un parell de quarts d’hora de cara a la galeria que si no hi fossin, guanyaries credibilitat, i al contrari multipliques per dos cada fracàs.

A tots els altres, us dic el mateix, de lector i aficionat al cinema a directors i adaptadors professionals: agafeu un llibre, llegiu-lo, imagineu-lo i porteu-lo a la pantalla. Sigueu fidels i us sorprendreu de lo fàcil que és arribar  a la gent sense posar centenar d’efectes especials per tot arreu.

Torno a repetir que us agraeixo la feina, però el vostre ego és tant gran que penseu que podeu millorar la història amb un toc personal, i és que tots tenim el nostre petit dimoni, que ens acostuma a mentir a l’orella. O algú es creu tant llest d’adaptar una obra de Mozart o Bach o Vivaldi i millorar-la a base d’afegir estrofes musicals de collita pròpia?

Atentament, Cesc,

PD: Si no és cosa vostra, i és qüestió de guionistes, acomiadeu-los per a la propera. I si ho torneu a intentar, estaré esperant. Ànims!