Ja està, ja l'he vist. Si quan et
vaig escriure la carta compartida amb l'amic George Lucas no havia vist la
tercera part del Hobbit i potser parlava per parlar, ara sí que ja en soc un
testimoni fidel i puc opinar fonamentat.
Se te n'ha anat totalment la
pinça, oi?
Just abans d’anar al cine, vaig
llegir una crítica d'un diari (la Vanguardia) sobre la peli. La qualificava de
millor que les altres dues, de final a l'alçada de la sèrie Tolkiendland i que
malgrat es veia que deixaves anar la teva bèstia interior, arrodonies la
pel·lícula barrejant la història d'amor de l'elfa i el nan amb la batalla dels
cinc exèrcits i el poc protagonisme del petit hobbit Bilbo. Crec que el crític
va ser injust donant-li tants mèrits. Què no m'agrada? No m'agrada que aparegui
en Legolas, per lligar no se què i justificar no se quines històries; no
m'agrada l'elfa, encara que sigui guapa i estigui bona i t'agradi dirigir-la;
no m'agrada que en Saruman i la Galadriel i l'Elron apareguin i facin de les
seves per seguir lligant la foscor del Senyor dels anells amb la llum del
Hobbit. Aquesta és una bona expressió: perquè el Hobbit era un llibre que tenia
llum malgrat les desventures, i l'has enfosquit fins a nivells
terrorífics!
No es pot negar que, tècnicament
és impecable. La factoria Weta i tots els tècnics d'efectes n'han après molt!
D'això no hi ha cap dubte. La impressionant (i totalment surrealista, sobrant i
patètica) escena de Legolas lluitant amb el orc a la torre que prèviament, en
una més encara delirant escena, un orc amb el cap travessat per una daga de
l'elf la tomba, és més creïble que la de la baixada pel riu amb els barrils de
la segona, o la persecució esbojarrada pels goblins dins les coves de la
primera -però cap de les tres escenes calien ni així, ni tant llargues, ni tant
irreals-. A cada pel·lícula, una o dues o tres fantasmades (d'això en dèiem a
les pel·lícules del James Bond quan feia quelcom que s'escapava de les
possibilitats reals) que no tenen lloc, que sobren, que no se encara perquè les
fas! Dediques esforços irrecuperables en gastar cinta, minuts i paciència de
l'espectador en escenes que senzillament, fan mal als ulls de lo dolentes que
arriben a ser, per què??
Lo millor de la pel·lícula, el
vol del drac i la seva mort a mans de Bard. Són els deu primers minuts, la
resta, sobra!
Definitivament, així com amb la
trilogia del senyor dels anells em vas deixar amb les ganes de més -encara que
et vaig perdonar que no hi fos en Tom, que el retorn a casa fos com al llibre
amb la mort de Saruman a mort dels Hobbits (com havia de ser), i encara que hi
havia alguna "fantasmada" que donava un toc innecessàriament còmic-,
ara amb la trilogia del Hobbit m'has esgotat la paciència.
Ja està, faré un muntatge.
Agafaré el llibre, m'he l'empaparé, i agafaré les teves tres pel·lícules i les
treballaré per convertir-les en una de sola, consistent. Serà el Hobbit, el
muntatge del lector. Espero que em cedeixis els drets per fer-me oblidar el mal
gust de boca que m'has deixat.
Ho repeteixo, (i ahir, com que no
m'ho podia creure vaig agafar el llibre just després de veure la peli i vaig
fullejar les tres pàgines i quart que dura la batalla en la que tu bases més de
la meitat de la pel·lícula), has agafat el que era un conte per a nens,
divertit, graciós, èpic i simpàtic per a molts públics, i l'has convertit en un
immenjable producte per a fans del gènere, i encara gràcies. No tens perdó.
Entenc, i ho reitero, que els
hereus del seu pare no vulguin seguir amb la comèdia.
No cal veure com et carregues els
contes del Tom ni agafes Els Fills de Húrin o el Silmarilion i els converteixes
en productes de sèrie b, per oblidar.
Sempre s'ha dit que el llibre és
millor que la pel·lícula, i en contades ocasions, la frase no és certa.
Aquí no, Peter, aquí no! Com
diria en Lluís Llach en els vells temps, companys, no era això, no era això...
Gràcies per acostar la màgia i
ajudar a que s'allunyi altre cop.
Atentament,
Cesc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada