Poema de Nadal

Aquest poema rudimentari te una petita història. El vaig escriure fa just cinc hiverns, a Santpedor. Llavors, vivíem en una caseta preciosa amb l'Ester i els gossets, i vam convidar a passar el Nadal a la meva família i als pares de l'Ester. Vam fer un Nadal fred i típicament familiar, i jo em vaig atrevir a escriure un poema per a recitar-lo a taula. Això mai va succeir...

Avui, després de l'última celebració a casa la meva germana fa dos dies, a Mataró, he pensat que seria divertit comparar les cares de la família fa quatre anys (en una altra trobada temàtica de la família Badia...), els que hi érem i el que hem crescut, i els que encara no havien arribat. I em servirà d'excusa perfecte perquè vegi la llum aquest intent desesperat de fer un poema de Nadal, i dedicar-lo a la gent que més estimo, als meus... Bones festes a tothom!

“Avui és Nadal, una data senyalada, un dia de caliu.

I tot i que aquesta tradició no la tenim arrelada,

M’he proposat escriure i llegir unes ratlles; no patiu,

cosa curta, un poema a la família retrobada.

Aquí seiem una colla, velles cares familiars,

Cunyats, cunyades, fills i filles nou vinguts,

Recents sogres arribats, encara fan cara d’espantats!

Vaja, en resum, avis, pares, germans i nets, tots junts.

Celebrant com sempre, un dia sant, com diuen les escriptures!

Per a mi, en fan trenta cinc que soc aquí,

Pels altres, una mica més, cinc o deu o trenta, i no són conjectures,

Si dic que per tots plegats, és un dia especial, màgic, quasi diví.

Quan som junts, xarrupant les gambes, repartint-nos les escopinyes,

Assaborint el pollastre i les prunes, sucant-ho amb bon vi,

Sempre em ve al cap: compte, no tombis les copes! Vigila amb el colze del veí!

En fi, és un luxe poder dinar i gaudir, sense que acabem a pinyes!

Per què ja ho diuen, molta gent, convivint en espais petits,

és difícil, falta lloc, tens enveges i baralles, discussions i mals moments,

que si un frega massa, l’altre no no fa mai els llits...

ja veieu, hem crescut, hem volat. Enrera queden aquells temps.

Només vull dir, si em permeteu, i que no soni a repetit,

que jo en recordo més els bons, els jocs eterns, els dilluns i dijous, quin ambient!

que el pas del temps ens fa més vells, però sempre seré el xic,

i que no n’hi ha de dolents, som senzillament diferents!

És Nadal, un dia per a mi, molt especial, i us hem convidat a casa,

Per fer festa, per parlar, per riure i per jugar; que la casa es gran carai!

Llàstima que quan arribi l’hora haureu de marxar, a fora glaça!

Per tant, us desitjarem bon viatge però abans, permetent-me una llicència d’amfitrió,

Allargo aquest darrer verset, afegint com si res un últim desig rodó:

Que la pau i l’harmonia d’aquest dia, com tots els anteriors, duri sempre i no l’oblidem mai!

Bon Nadal a tots.”