9N

Potser al final, tindran raó els que diuen que als catalans, ens preparen des de petits per voler ser independentistes. Per no voler ser espanyols. Potser és cert, perquè negar-ho a aquestes alçades. Jo des de petit, he estat planejant aquest cop de demà, amb deliberada i conscient cooperació dels meus pares, amics i germans.  

I és que demà, el nou de novembre, els catalans adoctrinats sortirem al carrer com zombies responent a una crida programada. En Mas és un líder d'aquells que quan us se'l mira només pot obeir i seguir cegament. Això farem tots.

No, és mentida!

Jo, quan era petit, a l'escola, només parlava català a l'hora de català i amb alguns i comptats companys de classe. La meva escola resava l'Ave Maria i el Padre Nuestro. Amb els anys, les coses han anat evolucionant, però la meva generació, els que en tenim quaranta ara, els fills de la democràcia -tot i que nasquéssim just abans que morís el gran home-, no hem mamat precisament catalanisme. En el meu barri, la Verneda i Sant Martí de Provençals, els Gallecs, fills de policia nacional i immigrants de mil regions d'Espanya han estat els meus companys de joc de tota la meva infància i joventut. I només al cau i tímidament, vaig començar a sentir coses sobre independències i similars, però mai en clau d'adoctrinament. Apreníem a estimar el país, començant pel barri, la ciutat, la terra propera i la fraternitat universal amb tots els pobles de la terra. Aquesta era i és la idea.

Aquesta és ara la idea que jo com a català defenso, i no xoca amb voler un país millor per viure, un país millor per als meus fills. Un país que, ho dic clar, no vull que sigui governat com és ara ni pels partits que hi ha ara, tal com són, perquè en part són responsables del que no m'agrada de l'Espanya immovilista que no permet tenir un país millor. Vull un país que, començant pel poble, el barri, les ciutats i la terra en general, respecti les persones, permeti créixer les famílies, motivi els joves, fomenti el treball i l'esforç i recompensi la vida, per sobre de tot.

Els catalans no som millors que els espanyols, però volem un estat propi per a créixer millor del que el govern espanyol volen que creixin els seus propis conciutadans. Ja sabeu la dita, futbol i toros i ole! I mentre estan entretinguts seran ben rucs i ignorants. És la màxima d'un país que, durant quaranta anys va patir la dictadura de les dretes intolerants i durant quaranta anys més ha patit l'espoli sotamà de les mateixes dretes "reformades" i les esquerres "reformistes" de la democràcia.

Senzillament, volem intentar ser millors, persones, pobles, ciutats i país. Si això no s'entén com un acte profund de renovació, no funcionarà. I tindran raó els mandataris espanyolistes que diuen que només ho fem pels diners i un cop separats, les coses no ens aniran millor. Si només ho fem perquè fa tres cents anys ho vam intentar i vam fracassar, tampoc serà correcte, perquè ho estarem fent per raons romàntiques que moren amb la realitat.

I la realitat és que Catalunya no ha estat mai tant gran i tant forta com ara, que pacíficament ha aconseguit més coses i amb més seguiment que amb la força de les armes fa tres cents anys. I la realitat és que, ara jo no em sento espanyol, però no odio ni menyspreo als que se'n sentin, siguin d'aquí o d'allà. Però comparteixo amb molta gent, més de la que per les espanyes i no tant lluny volen acceptar, el delit i les ganes de construir de nou, un país més just, més solidari i amb més potencial del que tenim i tindrem mai de la ma de la mal construïda Espanya.

Aquesta és la meva humil reflexió. Demà votaré per tota la gent que ja no hi és i alguna vegada va somiar amb una Catalunya independent, per la mateixa força de la gent que se sent catalana, siguin o no nascuts aquí. Per ells, per mi, pels meus fills i per tots els espanyols que se senten espanyols, demà votaré.

No m'agrada el món que tenim. El que ens han deixat en herència i el que, acceptem-ho, una mica hem contribuït a crear entre tots els que ara ja tenim una edat. Però les coses poden i han de canviar. Si algú no vol que les coses canviïn, aquest és el que viu millor que la resta. I els que viuen millor que la resta, ja els està bé el mon tal i com és. Per alguna raó serà.

El món occidental tal i com el coneixem, la base, va aparèixer al voltant del mediterrani. On millor que al seu voltant per començar a canviar-lo de nou? 

El canvi comença demà, creieu-me!