dijous, 13 de novembre del 2014

L'ex

Ahir vaig veure un ex. No me'l vaig mirar gaire perquè vam acabar malament, d'aquelles relacions que et fan mal, amb les que al final i al cap dels anys et sents traicionat.
Vaig compartir una estona amb ell, i altres persones, en un espai petit i enxubat. Vam haver de creuar-nos la mirada en alguna ocasió, però ni ell ni jo, vam fer cap esforç per dissimular que no ens tenim cap afecte. 
És més, ara que el veig de nou, em fa un cert repelús, i fins i tot em pregunto que caram i vaig veure.
No us ha passat mai?
A mi poques vegades, amb una persona amb la que he compartit coses importants. La veritat és que no soc una persona rancuniosa ni carregada de punyetes. Soc bastant un llibre obert, si em caus bé, em caus bé, si no, se'm nota molt. Hi ha gent, com ell, que ho sap dissimular molt bé. Dissimulen constantment davant de tothom ser una persona amable, respectuosa, cordial i amb conviccions fermes, però a l'hora de la veritat, són reservades, no s'impliquen i viuen només per el seu interès, agafant el que els importa dels altres i deixant-los tirats a la cuneta, si és necessari i en cas necessari.
S'han de tenir els ovaris ben posats, si senyor! Em trec el barret davant tanta hipocresia.
Però tranquils, és un tema personal, no transcendirà. Ni ell ni jo farem d'això una creuada i segurament, si ens tornem a creuar, com sempre, tornarem a fer veure que mai va existir cap tipus de relació.
Per què enganyar-nos? Quan una cosa no surt bé, no surt bé. Oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada