Pilotes

No ens enganyem, tota la vida hi ha hagut pilotes. Els tira levites, com ho deia el meu profe de català als escolapis, o els llepa culs, com se'n diu vulgarment. Persones que, en comptes de fer valdre la seva opinió i mantenir una manera de ser real (no fingida) davant els companys de feina, de grup o de copes, es dediquen a fer la gara gara al líder de torn, a riure-li les gràcies, explicar-li confidències dels altres per fer-los quedar malament, etcètere. és una manera de viure també, no ho negaré. Des del meu punt de vista, humil i poc pilotero, una manera de fer de baix perfil, de subsistir.

Tots n'hem conegut de pilotes, i fins i tot algú que em llegeixi ara mateix ho ha estat o ho és, en algun sentit o sector de la seva vida. Raspallar al que mana et dona poder, et dona capacitat d'influir al teu favor per aconseguir èxits personals que, d'una altra manera i per mèrits propis seria més difícil, per no dir impossible. Perquè, la característica principal dels pilotes, és que aparentment són molt eficients en la seva feina. Én realitat amaguen una incompetència força gran, que camuflen rere les llepades, per aconseguir estalviar-se feina i hores d'esforç, i arribar al mateix punt o més lluny.

Penseu una empresa, per exemple. Un lloc ple de gent que, treballa d'una manera determinada i de cop, canvien el cap de vendes! La majoria seguirà, honradament, treballant igual per demostrar les capacitats amb les que pot comptar el nou cap. Però sempre apareix algú que desentona, que porta més pastissos del compte per convidar a tot Déu, que agafa tanta feina com pot per demostrar una capacitat de sacrifici superior, que riu i plora com ningú les penes i alegries de la nova direcció. Alguns així, arriben lluny!! Més lluny del que mai haurien arribat d'una altra manera. Potser un bon pilota serà, que se jo, el nou responsable de márketing havent entrat a treballar de venedor substituint un que estava malalt. O potser altres arribaran a formar part del consell d'empresa; ja se sap, a la vora dels que manen, sempre hi ha d'haver uns quants rucs per fer-los sentir bé.

És el que hi ha. els pilotes estan a l'ordre del dia ara, que les coses a la feina estan malament, doncs s'ha de conservar a tota costa el sou, peti qui peti i sigui com sigui, malgrat t'hagis de rebaixar a fer mal a antics companys o treballar en contra dels teus ideals.

És raonable, i fins a un cert punt, respectable, és una manera tipus paràsita de viure, i tots els paràssits tenen les seves raons genètiques o mancances físiques per ser el que són. Només hi ha un problema, crec jo. Quan es fa tant evident que algú és un pilota, els altres comencen poc a poc a confiar-hi menys, fins al punt que, si les circumstàncies canvien, el pilota acabi relegat o al carrer, és a dir...

Que quan els Mourinyos cauen, els Caranques se'n van amb ells...