dilluns, 10 de novembre del 2014

Quina costellada!!


Alerta que venim els catalans! Desperta ferro!
Suposo que aquesta és la imatge que volen vendre de nosaltres els nacionalistes espanyols: som perillosos, som anti demòcrates i som intolerants.
Jo ara giraré una mica la truita per veure amb altres ulls als que ens critiquen tant, als que ara s’embolcallen amb la senyera i amb la nacional espanyola.
Ciutadans, està liderat per un senyor que guanyava tots els debats que feia a l’escola, a l’institut i a la universitat. Un demagog professional que aprofita clarament el vot desencantat de la dreta catalana i dels que no s’han sentit ni se sentiran mai catalans per voluntat de ferro de les seves arrels i conviccions polítiques. Durant molts anys ha estat emparentat, casat, ajuntat –ho ignoro i no m’importa- amb una senyora catalanista de família de pro catalana i adinerada. Un personatge així, s’atreveix a sortir al seu balcó mediàtic i dir que el que va passar ahir és un frau. Un frau a la democràcia i una estafa als catalans. Un personatge que mai ha defensat més diàleg que el que li ha interessat per discurs i que mai defensarà ni contraposarà idees amb altres que no pensin com ell perquè és, com he dit, un demagog de la política, un interessat que s’aprofita de la davallada d’altres partits per fer-se un lloc davant les càmeres i entrar així a l’òrbita de l’estat espanyol com a salvador de la pàtria. No és nacionalista català, segur, però no és nacionalista espanyol? No és perillosa la seva demagògia constant i el seu discurs sistemàtic en contra de tot el que no és de la seva corda?
El PP, encarnat aquí per la Camacho i a les espanyes ja no se ben bé per qui, Soraya, Rajoi, Catalan, etcètera, són l’antítesi de la democràcia. Viuen del conte de la constitució que ells no van votar ni recolzar i la defensen com si fos l’únic vestit que han portat mai. Segurament perquè, és l’únic vestit que impedeix a la resta jutjar-los i sentenciar-los pel mal que li van fer a tot Déu durant quaranta anys. Dit això, que no és poc, el PP representa la massa social no catalanista (que potser sí catalana) que ni per sentiment, ni per experiències passades i ni per educació familiar, pensarà mai en positiu sobre la possibilitat d’un estat català. Ells que tant atien el foc de l’educació anti espanyola, són els principals promotors, aquí i a espanya de l’educació anti catalana, per activa o per passiva. La famosa frase a la que s’agafen molts individus del PP per intentar tirar per terra la seva anti catalanitat és aquella que diu que Catalunya ha avançat més que mai en auto govern i institucions culturals durant els quaranta anys de democràcia, i en part és gràcies als seus governs. Sí, hem avançat, com la resta d’espanya, no fotem, i tot el que s’ha anat endavant ha estat per acció dels governants d’aquí que, sempre demanant (frase també molt típica quan s’han d’intentar tirar per terra les pretensions catalanes), han anat fent forat i buscant pactes que en els seus governs sovint, han estat a canvi de favors cap a les seves intencions. Si per ells fos i per iniciativa pròpia, ja tornaríem a ser prop dels anys setanta en estat del benestar, atribucions institucionals i altres temes culturals; sort que no tot el que proposen els surt bé o ho tiren endavant! És a dir, que gràcies a ells, res de res! Sempre hem estat uns torre collons els catalans, i per això hem avançat...
El PSOE, hauria de representar les esquerres espanyoles per sobre de tot, i el que fan és, més aviat defensar les empreses que tenen interessos en polítiques d’esquerres, que són poques, i amb la imatge del texà i la camisa sense corbata van fent com la resta, xumar tant com  poden i aprofitar qualsevol desgavell a la catalana per atraure vots a les espanyes. Quan interessa, com va dir ahir el seu líder, ens estimen i volen una Catalunya amb espanya i una espanya amb Catalunya; quan interessa es raspallen les pretensions catalanes en forma d’estatut, auto govern o el que faci falta.
Els nous Cívics catalans, aquests ja ni em mereixen cap respecte. Neixen en un poble que a banda de veure-hi néixer el timbaler del bruc i en Guardiola, també va votar ahir més del 80% de la població i amb un resultat de Sí, Sí en un 88%. Ja se sap que, allà on hi ha les corrents més fortes a favor d’unes idees, és on poden néixer amb més força la contraposició, encara que sigui en format testimonial i a través d’un senyor, en Bosch, amb un passat molt relacionat amb la idea romàntica de l’Espanya Franquista –pregunteu pel poble, pregunteu!-. És curiós que vesteixi el seu discurs amb la senyera per recuperar el seny... perquè, això no és nacionalisme espanyol heretat per educació familiar, oi?
Jo només veig nacionalisme espanyol per tot arreu, amb idees radicals, amb intencions opressores i retorns al passat, amb intolerància absoluta a la diferència, i amb clares intencions de seguir així per molts anys, venent una falsa imatge d’un país democràtic i unit davant el món. Espanya mai ha estat una nació com sí ho ha estat i és Catalunya. Espanya és un bunyol, i de vent!
Aquí no hi ha ni hi haurà unes idees xenòfobes, excloents ni holocàustiques, per més que ho vulguin vendre així, els del PP, el de Ciutadans, els Cívics i els del PSOE. Aquí, els garants de la democràcia no són cap d’aquests, i ull! Tampoc dic que ho siguin els nostres. Ni CIU, ni ERC ni IC ni la CUP, però a ells ja els ataquen per tot arreu. Fins i tot ens els carregarem nosaltres quan arribi el moment. Forma part del tarannà català. Tot sigui per ser millors, com a poble i com a idea democràtica.
Ahir vam fer una costellada, com diuen. La costellada més gran de la història de la humanitat. I com a costellada democràtica i pacífica no hi ha igual al món; i la lliçó que hem donat va acompanyada d’un missatge: volem canviar les coses. I els que vulguin ignorar que així va ser i és, passaran a la història com això, uns ignorants amb poca volada.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada