Ei! tens un whats!!

La gran notícia del dia, entre d’altres, és que a partir d’avui ja sabrem quan han llegit o no els nostres missatges del whatsapp. Aquesta és la gran novetat de la aplicació de comunicació més usada a casa nostra, i sembla ser que és el remei de tots els mals.

Hem passat, bàsicament d’enviar cartes sense saber quan tindríem la resposta i acostumats a esperar, a enviar un missatge impersonal i carregat d’emoticones i voler saber immediatament si l’han rebut, llegit i respost correctament.

I si no em respon, per què?

La immediatesa de la comunicació és un problema. És un problema perquè, no tothom funciona de la mateixa manera. No tothom te la necessitat vital de llegir, respondre i correspondre a la necessitat vital que tenen alguns, amb el tema de la missatgeria instantània. Hem arribat a un punt, que l’espera, la paciència i la naturalitat a l’hora de comunicar-nos s’ha canviat per el “ja”, la manca de serenitat i atenció, la falta absoluta de reflexió i la necessitat de respondre encara que no es tingui res a dir. Segurament per això, molta més de la meitat de la informació que rebem i enviem per whatsapp és absolutament innecessària. Tinc un bar, ja us n’haureu adonat per algun altre escrit que he fet, i aquí hi veig de tot. Però el que més veig, és l’ús indiscriminat del mòbil, a totes hores. Poques són les persones que no estan acompanyades d’un aparell multimèdia, ipad, portàtil o mòbil –les que més-; si van soles, llegir o no llegir el diari o la revista a canvi d’això, és comprensible; però el que preocupa és quan van acompanyades i les veus, mig atents a la pantalla i a la companyia, o pitjor encara, dos o més persones assegudes en una taula sense aixecar la vista de l’aparell. La wifi és la salvació! La companyia és lo de menys si tinc mig món a la butxaca.

I jo dic: i si no em ve de gust contestar ara? I si ho vull fer tranquil·lament assegut al sofà de casa? Truca’m, parla amb mi! Les trucades nacionals són gratuïtes! Fixeu-vos en la paradoxa: tota la vida volent parlar més per telèfon quan les trucades eren revisades pels pares perquè més de dos minuts ja era una ruïna, i ara que són gratis, quasi ningú es truca al fix. I això que els fixos ja són mòbils, inalàmbrics i anatòmics!

Que és més immediat que parlar amb algú? Escriure-li un whats! Dius el que vols, el que et passa pel cap, i esperes. Si triga poc, és que estava connectat, que parlava amb algú altre? Tenia el mòbil a ma? És que no fa res en tot el dia? Si triga massa, és que no li interesso? És que no vol parlar amb mi, per alguna raó? Li hauré fet alguna cosa? El terme mig no existeix i lo normal és tenir entre quatre i cinc focs encesos alhora, i haver d’anar adaptant-te a cada tema, intentant seguir el fil dels 65 missatges acumulats en cinc minuts per quatre eixelebrats que no tenien res millor a fer.

Així és el Whats. Així és la comunicació ara. Instantània com el colacao, i si fa grumolls no ens agrada.

I ara, ja no tenim ni excusa per dir: ah perdona! És que tenia el mòbil en silenci!

Estàs ticat!