Repercussions

Estic sorprès per tot el rebombori que està causant el nostre acte anti constitucional, anti democràtic, fraudulent i excloent del diumenge passat. Ara comencen a sortir moltes veus que discorden amb la voluntat dels dos milions dos centes cinquanta mil persones que van participar, lliurement en aquesta farsa. I és clar, em pregunto, per què?

Per què ara, després de veure que no som quatre gats i desorganitzats, comencem a sentir veus de personalitats, artistes, polítics i articulistes que demanen sensatesa al govern central, per seure i parlar i recuperar un to d’entesa amb els catalans? Que sembla que marxem? Que fins ara anàvem en broma?

Per què ara, després de tres anys repetint una vegada i una altra a base d’actes massius però poc valorats, començo a sentir veus de persones que no se senten representades i es queixen de sentir-se ignorats? Que no podien venir a participar i dir que no volen el que volem nosaltres? Hi estaven tots convocats, per què no van venir? Aquesta majoria silenciosa, és anti demòcrata i no creu en l’expressió nacional? La democràcia només es visualitza cada quatre anys votant quatre partits polítics caducs i que no saben connectar amb la massa social?

Per què sento cada dia més, queixes del món empresarial, que sembla que són els que estan més contents amb l’estatus quo que hi ha actualment. Serà que en aquest país només es valora el teixit empresarial, però els que treballen per ell, no tenen cap importància?

Jo veig ceguesa i sordesa. Tossuderia i menyspreu.

Els catalans, i vull dir els ciutadans de Catalunya, tots, estem nedant en un debat d’idees que sembla que a uns quants els ha relliscat fins ara. I ara de cop els molesta que parlem sense la seva veu. Mai se’ls ha deixat de banda, s’han auto exclòs no participant voluntàriament en el procés. És curiós com, s’han esforçat tant en omplir places mítiques per la foto però després són incapaços de participar en el debat d’una manera activa, acceptant les regles del joc. És que el govern espanyol ja va dir que el referèndum era il·legal! No hi podíem participar! També ho he sentit. El referèndum el convoca el president d’un parlament, un dels més antics d’Europa, en nom de dues mega manifestacions que molts voldrien repetir al seu favor i no poden, i unes eleccions democràtiques en les que els partits guanyadors presentaven obertament i sense embuts un full de ruta que incloïa el referèndum. Per tant, és il·legal escoltar i obeir al poble que t’escull per una determinada feina? Que ens tanquin a tots, que em tanquin a mi!

El poble català no te sobirania... el poble català no pot decidir... el poble català, no és una nació... si feu això, anireu a l’infern! Bé, aquesta última és de collita pròpia, però segur que més d’un ho pensa. El poble català, la província espanyola de Catalunya, va dir-li al seu parlament a través d’unes eleccions democràtiques i ben vàlides, que convoqués una consulta, un referèndum per saber en quin punt estem, i lluny de debatre i permetre que això fos possible des de tots els punts de vista, l’han negat i ens l’han negat des del primer dia amb amenaces, insults, desconsideracions i el que és més greu, mentides: la més gran de totes és negar l’impuls i la gestació de tot el procés al poble, posant-lo en mans de polítics embogits.

Ara però, celebrat a ulls del món, tothom s’està posant les mans al cap. Uns perquè s’estan adonant que no era broma, que són la tira aquest gent. Uns altres perquè diuen que no se’ls ha consultat, que no hi havia opcions per a tothom. Altres que ens estimen molt i altres que mai, mai però mai, ens deixaran fer un referèndum sobre la auto determinació. Som de la seva propietat.

A mi em fa gràcia. El món sencer està veient i identificant per si mateixos, sense que haguem de fer massa esforços, qui és qui i com treballa cada u.
Jo ja he votat. Però no estic tranquil ni m’he creuat de braços. Això acaba de començar i serà llarg, però no penso defallir ni creure que el món s'acabarà amb nosaltres. Abans petarà per tot el mal que li estem fent entre tots, que veure com hi ha un cataclisme social per que Catalunya s'alliberi de l'estat Espanyol.