Ai Espanya! Que t’ha passat
germana?
En dos dies has passat de ser una
de les economies “campiones” de la Unió Europea, a ser rescatada i mantenir-te
surant en un mar de deutes i retallades constants, que no veuen el final, encara
que així ho anunciïn tots els teus ministres i governants.
En dos dies has passat de ser
una, gran i lliure, a dividida, polaritzada i utilitzada com una meuca de la política,
buscant ajudes externes per frenar els atacs matricides dels teus “fills” de l’ànima.
En dos dies has passat de no ser
res i agafar-te a la rauxa hispànica, a ser: La Roja!
I en un, la Roja s’ha tenyit de
vermell de les ferides que li han a causant, primer Brasil a la
confederacions i ara, la "feble" Holanda amb una maneta de les que fan història,
el dia del debut.
I és que, la vida està plena de
paradoxes. La Roja nodrida per una majoria blau grana, campiona de tot, amb la
porteria coberta per el Santo del Madrid i alguna icona més blanca per
evidenciar la comunió entre els clubs i malgrat tot, al final fa figa mantenint aqeusta comunió contra natura, que s’esmicola a pas de gegant. Aquests jugadors s’ho mereixen
tot, respecte i admiració per tot allò que han aconseguit! Sí, respecte. I el
respecte comença per acceptar que alguns jugadors s’han fet grans, i que l’estil,
el famós estil de la Roja que, casualment coincideix amb el famós estil del
gran Barça, i al qui ni uns ni altres volen renunciar, és herència d’aquests grans
jugadors que ara, s’estan caducant davant les pantalles, de derrota sonada en
derrota sonada.
Pobre Roja, pobre Barça. En fi,
que hi farem. Almenys ara, si fan una mica d’autocrítica, s’adonaran que tots
els èxits de la Roja, ho són per els èxits dels blau granes, i tots els èxits
dels blau granes acaben, i alhora s’acaba la millor Roja de la història.
Que hi farem, tot s’acaba. La
xocolata, els matrimonis de conveniència i els mundials, per a uns, abans que
per a d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada