El Rei d'Espanya, ha abdicat!
I a mi que? Que podria dir sobre
el tema que no s'hagi dit ja en tertúlies cafès des d'ahir a mig matí fins ara?
Poca cosa. Tret de donar, com sempre, la meva humil opinió.
I ho repeteixo, i a mi què?
Per a mi, ja ho he dit alguna
vegada en alguna entrada que d'altra, la reialesa hauria de ser abolida,
eliminada de la societat. Que tota una colla de fills de reis, hereus dels reis
del passat i pares dels futurs reis i prínceps del demà, visquin a cos de,
vaja, ara anava a dir una redundància; visquin millor que ningú, al preu que
ens surten, pagats amb els impostos de tots, rient les gràcies i pagant les
festes, bodes, batejos i demés parafernàlies que es paguen a tota aquesta colla
de dropos, ho trobo indignant. Insultant.
Una vegada més, els que manen
se'ns pixen a la cara amb aquestes coses.
Jo per naixement, soc un
desgraciat.
Ells per naixement tenen la vida
regalada, i a sobre, manguen tant com poden. No afegiré ni una línia més a
totes les coses que s'estan aixecant sobre el comportament extra oficial de la
nostra reialesa.
Jo crec, que com diuen molts
s'hauria de fer un referèndum. Però jo seria més radical. República o
Monarquia; si surt Monarquia, doncs res, a viure i a seguir escanyant el poble
a cos de iot i passejades per la neu de Baqueira; però si surt la república, es
retiren tots els privilegis d'aquesta gentussa i se'ls tracta com a qualsevol
ciutadà del país. Se'ls investiga. No cal que rodin caps com a la revolució
Francesa, però càrrecs si que haurien de rodar i caure.
I sous.
I pagues.
I retornar els diners al poble.
I emigrar, lluny. Que no tornin.
Amb tot l’apressi i estimació dels seus súbdits, del "seu" poble.
Tot i que, aprofitant que parlo
del tema, també m'agradaria fer un petit incís en el moment que ha triat per
fer-ho, el senyor monarca. Just després d'unes eleccions mogudes, abans d'uns
fets que, si es produeixen a Catalunya, necessitaran un governant fort i jove
(tipus Felip V). Dels resultats depriments que han sofert els partits que
governen l'estat, ningú en parlarà ara durant un temps. Que una colla de
hippies vulguin ara engegar votacions, tampoc passarà del soroll que faran. Els
dos grans s’aliaran com sempre per fer de la voluntat del poble, la seva... o
és al revés.
Bé, tant se val. A rei muerto, rei puesto, que diuen. I de ben segur,
que malgrat que hi hagi molt soroll, serà per no res, i en aquest maleït país,
no passarà res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada