Tothom te un passat

Jo tinc un passat! 
Ostres, no ho sabíeu, eh? Doncs, sí. El meu passat és el que és, i no me n'amago, però ara, mirat amb la distància, veig que estava carregat d'hormones, de somnis i experiències úniques, trencadores, brutals i extraordinàries; eren així, perquè moltes d'aquestes experiències era la primera vegada que les vivia, i quan som joves, i vivim moltes coses per primer cop, totes són... buff! La hòstia!

Jo escric coses fa anys, no és d'ara la fal·lera del blog. Ara el que passa és que tinc la oportunitat i l'eina perquè a més de la meva parella i jo, altres -coneguts i desconeguts-, llegiu el que penso. I el que penso no és ni millor ni pitjor que el que podeu pensar vosaltres. És la meva manera, la meva visió.

I ara veig les coses així, i abans les veia d'una altra manera.

I les d'abans, moltes, les rellegeixo ara i em fan vergonya o riure, o em fan pena o em transmeten tristesa. Difícilment em transmeten alegria, i és que, ja se sap que inspira més un desamor que un amor, una desgràcia que un fet sense transcendència; ja podeu imaginar que les llibretes d'un poeta deuen estar plenes d'amargura!

Però no volia pas transmetre pena aquí, el que vull dir és que, del passat se'n pot aprendre. Jo em llegeixo i penso que en moltes coses he madurat, que moltes les he superat -gràcies a la creació-. Que m'he fet gran i que encara em queden moltes coses per fer i per veure, i que tinc ganes de fer-les amb la serenitat de qui, encara que siguin per primer cop, fa les coses amb més seny, tranquil·litat i pausa.

Això no treu, però, que tingui molt material escrit que encara ara, te un valor, per la ment jove que ho va escriure i per les idees que transmetia. El que he percebut és que escrivia més curt, directe, imaginatiu i passional. I inventava més que ara. És el que te ser jove, la fantasia i la realitat van molt juntes de les mans.

Així doncs, us deixo, amb l'esperança que us arrenqui algun somriure a través d'un recull maquilladet del meu llegat històric, començant per la primera "obra" que vaig crear -i de la que em sento molt orgullós, és la mare de totes elles, perquè per primera vegada vaig descobrir que sabia lligar les paraules per dir coses-.

D'històries de vampirs a guerres de l’edat mitja, de l'experiència d'anar nu per al platja a la tristesa i amargura de descobrir que la vida que dus, ja no és la que pensaves...

Així que, començo una petita sèrie que jo anomenaré, “cançons de temps pretèrits”.

Espero que en gaudiu.