Avui he rebut la factura de l'aigua del
meu negoci.
Quasi caic a terra de l'espant! No tinc
res a amagar, no em fa res que tothom ho sàpiga. he pagat 163 euros d'aigua,
quan fa un any en pagava pel mateix tram de mesos uns 70...
Per entendre'ns ràpidament, només heu de
veure que jo consumeixo 39, pago una quota fixa de l’aigua (que és una quota
que paguem per tenir aigua de manera instantània) igual que la que consumeixo,
i tot lo demés són impostos. Més del 50%! Jo no faig negoci amb l'aigua. Si que
em serveix per bullir els ous, per fer alguna sopa o fer els flams al forn al
bany maria, però no trafico amb ella, no la venc.
Jo faig servir l'aigua per fregar, per
mantenir el local net, per rentar els plats i els gots. Per que la gent pugui
tirar la cadena del wàter, per que es puguin rentar les mans...
L’aigua per a beure és d’ampolla, ja la
pago també aquesta!
És, en definitiva, un d'aquells serveis
intrínsecs que no es veuen, però que són sempre allà, a disposició de tothom.
Però no en trec un benefici directe, no si m'apugen sense discriminació més del
doble del que pago amb el mateix consum.
Primer l’elèctrica, després l'aigua,
després el gas, els impostos anuals, els impostos municipals...
Els negocis com el meu, treballem amb la gent
i de cara a la gent, oferint un servei que, podem suportar a dures penes, sense
apujar desmesuradament el preu de les coses, si la gent ve. Si hi ha crisi, el
primer que fa la gent és anar menys al bar i al restaurant. Si jo hagués de
cobrir i suportar els més de dos-cents euros mensuals que m'han apujat els
serveis bàsics, i treure’n un mínim benefici per viure, hauria de facturar uns
tres-cents euros més cada mes, almenys. Tal i com està el pati, estem parlant
de molts diners per a un negoci petit. Que faig, repartir-los entre cada dia? D’acord,
aquests catorze euros diàris que hauria de fer de més representen un augment d’un
set o vuit per cent de les meves vendes. El cafè de 1,10 a 1,20, així. D’un dia
per l’altre. I Amb caràcter retroactiu, com fan les grans companyies. He de
recuperar el que he perdut en tres mesos de no posar-me mans a l’obra...
Apujo els preus pels impostos directes, i pels
indirectes. Tot el que m'han apujat a mi les matèries primes i el poc marge que
deixen un cop manufacturades perquè el client surti content. Tot això ha anat
pujant sense parar en molt poc temps, i sense parar des de fa més de dos anys
ja.
Que faig, pujo 50 cèntims cada producte?
Cada dia fem menys i cada dia paguem més.
És un abús. I el nostre sector no te cap ajuda. Cap. No estem subvencionats, ni
concertats, ni rebem plans pibe per augmentar les vendes. El sector serveis que
no està de cara al turista està morint, agonitzant lentament. I només falta que
l'aigua es converteixi en una de les despeses més elevades...
Indignant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada