divendres, 6 de juny del 2014

Justícia cega? :))


En aquest país, quan algú fa quelcom que va contra les normes, fora de la llei o alguna cosa dolenta, directament, el que primer fem o fa la justícia és, mirar qui és.
La justícia no és cega com hauria de ser. És potser bòrnia, mira cap a un costat quan vol mirar de front. Però no és cega.
La justícia, les lleis, estan fetes per tothom igual, però a l’hora de la veritat tots sabem que, les mateixes lleis estan carregades de jocs de paraules, interpretacions i jocs legals per que les coses, no siguin igual per tothom. Si tens els diners per jugar a aquest joc, pots fins i tot, saltar-te la llei.
Però això és el que passa quan ja t’estan jutjant. Abans, hi ha un judici previ que posiciona la opinió pública. Que siguis conegut, que siguis una persona pública, en altres països actua d’agreujant, has de donar exemple. Aquí, fa tot l’efecte contrari. Els famosos ens fan tanta llàstima quan patinen... Ens fan pena perquè hem convertit les seves vides en nostres, els hem santificat a la televisió i la ràdio i les revistes, i normalment hi tenim simpatia.
La justícia hauria de ser cega, no hauria de fer cap diferència entre rics i pobres, entre coneguts i desconeguts o entre personatges anònims i personatges públics –i amb aquests em vinc a referir a tota la camarilla de polítics i senadors i nobles de la corona que juguen amb la impunitat parlamentària o diplomàtica per fer maldats a tort i a dret-;  malgrat tot, és evident que si per una qüestió de diners ja es fa diferència, no es pot creure en la justícia, deixa de ser justa. Imagineu en un camp de futbol americà, on hi ha la tira de jutges, que es para el partit cada dos per tres per faltes i infraccions, que depenent de l’economia de l’equip que jugui directament s’interpreti el reglament de maneres diferenciades? (ja no he posat l’exemple del nostre futbol, perquè és evident que forma part del joc judicial del mateix país on s’allotja; un caos total!)
Ja no diguem, si a sobre resulta que les lleis s’interpreten d’una manera o d’una altra depenent del color de partit polític que defenses, de les opcions privades que tens o de les opinions públiques que expresses.
La justícia espanyola i per extensió la catalana, és una vella, sorda i bòrnia que veu el que vol i sent el que li sembla, i si li passes les notes per sota la taula, millor.
Que voleu que us digui, per l’experiència que en tinc (i si els meus antics companys recorden l’incident de la iaia i la pilota del Salvador Seguí, sabran de que parlo i que he viscut el ridícul de la justícia en primera persona), i per les coses que veig, sento i llegeixo als diaris, la justícia és el resultat d’un laberint burocràtic inventat perquè els de sempre –els que ostenten el poder eternament-, tinguin la possibilitat de salvar-se dels seus pecats terrenals, i la resta, pringui i ompli presons (i així hi hagi més feina i justificació per més policia i control i, etc, etc...).
Ala, a robar carteras!! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada