En aquest país, quan algú fa
quelcom que va contra les normes, fora de la llei o alguna cosa dolenta,
directament, el que primer fem o fa la justícia és, mirar qui és.
La justícia no és cega com hauria
de ser. És potser bòrnia, mira cap a un costat quan vol mirar de front. Però no
és cega.
La justícia, les lleis, estan
fetes per tothom igual, però a l’hora de la veritat tots sabem que, les
mateixes lleis estan carregades de jocs de paraules, interpretacions i jocs
legals per que les coses, no siguin igual per tothom. Si tens els diners per
jugar a aquest joc, pots fins i tot, saltar-te la llei.
Però això és el que passa quan ja
t’estan jutjant. Abans, hi ha un judici previ que posiciona la opinió pública.
Que siguis conegut, que siguis una persona pública, en altres països actua d’agreujant,
has de donar exemple. Aquí, fa tot l’efecte contrari. Els famosos ens fan tanta
llàstima quan patinen... Ens fan pena perquè hem convertit les seves vides en
nostres, els hem santificat a la televisió i la ràdio i les revistes, i
normalment hi tenim simpatia.
La justícia hauria de ser cega,
no hauria de fer cap diferència entre rics i pobres, entre coneguts i
desconeguts o entre personatges anònims i personatges públics –i amb aquests em
vinc a referir a tota la camarilla de polítics i senadors i nobles de la corona
que juguen amb la impunitat parlamentària o diplomàtica per fer maldats a tort
i a dret-; malgrat tot, és evident que
si per una qüestió de diners ja es fa diferència, no es pot creure en la
justícia, deixa de ser justa. Imagineu en un camp de futbol americà, on hi ha
la tira de jutges, que es para el partit cada dos per tres per faltes i
infraccions, que depenent de l’economia de l’equip que jugui directament
s’interpreti el reglament de maneres diferenciades? (ja no he posat l’exemple
del nostre futbol, perquè és evident que forma part del joc judicial del mateix
país on s’allotja; un caos total!)
Ja no diguem, si a sobre resulta
que les lleis s’interpreten d’una manera o d’una altra depenent del color de
partit polític que defenses, de les opcions privades que tens o de les opinions
públiques que expresses.
La justícia espanyola i per
extensió la catalana, és una vella, sorda i bòrnia que veu el que vol i sent el
que li sembla, i si li passes les notes per sota la taula, millor.
Que voleu que us digui, per
l’experiència que en tinc (i si els meus antics companys recorden l’incident de
la iaia i la pilota del Salvador Seguí, sabran de que parlo i que he viscut el
ridícul de la justícia en primera persona), i per les coses que veig, sento i
llegeixo als diaris, la justícia és el resultat d’un laberint burocràtic
inventat perquè els de sempre –els que ostenten el poder eternament-, tinguin
la possibilitat de salvar-se dels seus pecats terrenals, i la resta, pringui i
ompli presons (i així hi hagi més feina i justificació per més policia i
control i, etc, etc...).
Ala, a robar carteras!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada